Mi par d'udire ancora

Tambien conocida por su nombre original Je crois entendre encore,esta aria es parte de la opera Les Pêcheurs de perles(I pescatori di perle). El texto original esta en francés (libreto de Michel Carré y Eugène Cormon), fue compuesta cuando Georges Bizet apenas tenia 25 años.
Interpretación del gran Gigli:


Versiones:
Miguel Fleta
Giuseppe Di Stefano
Alain Vanzo, versíon en francés, incluye la partitura

Italiano:

Mi par d'udire ancora,
o scosa in mezzo ai fior,
la voce sua talora,
sospirare l'amor!
O notte di carezze,
gioir che non ha fin,
o sovvenir divin!
Folli ebbrezze del sogno, sogno d'amor!
Dalle stelle del cielo,
Altro menar che da lei,
La veggio d'ogni velo,
Prender li per le ser!
O notte di carezze!
gioir che non ha fin!
o sovvenir divin!
Folli ebbrezze del sogno, sogno d'amor!
divin sovvenir, divin sovvenir!

Francés (el texto es diferente):

Je crois entendre encore,
Caché sous les palmiers,
Sa voix tendre et sonore
Comme un chant de ramiers !
Ô nuit enchanteresse !
Divin ravissement !…
Ô souvenir charmant !
Folle ivresse ! Doux rêve !
Aux clartés des étoiles,
Je crois encor la voir,
Entr’ouvrir ses longs voiles
Aux vents tièdes du soir !
Ô nuit enchanteresse !
Divin ravissement !…
Ô souvenir charmant !
Folle ivresse ! Doux rêve !

5 comentarios:

juanpa1988 dijo...

yo lo tengo en un disco victrola

Esperanza dijo...

La de Gigli me parece la versión más perfecta y emocionante de las que he oído.Es de una ternura y versatilidad pocas veces vista . Busca mostrar no la potencia de su voz sino la intensidad del sentimiento .Conmovedora .

M dijo...

La de Carusso me gusta más ...el dolor en su voz es desgarrante

Mau dijo...
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
Mau dijo...

La interpretación de Carusso es formidable, recordemos que Gigli pudo perfeccionar lo hecho por Caruso ya que su carrera despegó en 1914, mientras que Carusso falleció en 1921. Sin duda Gigli tuvo más tiempo y mejores recursos para que su interpretación fuese majestuosa.